Hola amigos como estais , yo ni fu ni fa.
Que me pasa, pues fácil añoro mi libertad, añoro coger la puerta y salir corriendo, añoro respirar a pulmon abierto, añoro tirarme de cabeza en mi mar bello y transparente. Pero sobre todo añoro mi soledad.
Que dificil es no hablar, sin derecho a la defensa y que te machaquen constantemente, señores es un vivir sin vida.
Que dificil es no andar y no poder coger la puerta y buscame mi propia vida.
Que dificil es no tener brazos Y pegar cuatro puñetazos a una mesa y chillar basta ya.
Que dificil ser tu sin cuerpo.
Sin embargo he pensar en positivo, hay mucha gente que me quiere y a ellos les tengo que demostrar la grandeza de mi mente y que mi corazon esta con ellos, tengo que cambiar, no me puedo permitir estos bajones.
Tengo que luchar con fuerza para quererme yo y solo yo.
Ahora me encuentro mejor, esta mañana suspiraba desaparecer, ahora solo quiero mi tranquilidad .
Os quiero cocodrilos y pensad que vuestra fuerza me alimenta
Os quiero
1 comentario:
Xisca estimada!
Quina humana més sorprenentment i extraordinàriament especial que ets...! Sí, tu també ets humana sí. La perfecció no existeix (encara que tu t'hi acostes bastant... ;))) creu-me!). Aquests moments baixos que tots tenim i que tu, amb més motius que molts, també tens de tant en tant, t'humanitzen, sobretot quan t'hi rebel·les i hi trobes sempre una sortida, enrabiada, positiva, forta!
Als que t'estimam ja no ens has de demostrar res més, només ens has de deixar que t'estimem, més i més, i tu t'has d'estimar més a tu mateixa i un poquet a nosaltres. Entre tots farem una rotllada d'amor, d'estimació, d'afecte, de força. Tots ens farem més forts, més amatents, més persones, més humans girant amb la música de l'amistat al voltant de tu, del teu somriure, del teu plor (si n'hi ha algun), de la teva llum resplendent, com la d'una estrella sempre redescoberta!
T'ESTIM MOLT, XISCA, SOM MOLTS QUE T'ESTIMAM MOLT, NO HO DUBTIS! PENSA-HI, SOBRETOT, SI UN DIA T'AIXEQUES DE MALA LLUNA... :)))
Joana
Publicar un comentario